Minimiscel.lània by JJ

Minimiscel·lània curiosa (no divertida, pero sí curiosa)

Ahir vaig astar a un molt bell paratge del pirineu.
Igual algú sen recorda d’un Poblet del pirineu aragonés que se diu Plan que fa 25 anys se va fer molt famós perque van organitzar una caravana de mujeres per a aparellar a los homens del poble (i acabar de passo en la endogamia). Va surtir a informe semanal i a totes les teles (vaiga, per aquella época igual igual eren només la 1 i la 2)
Pos resulta que de dones no se si ne van anar moltes, pero a este puñetero poble ja hai nat com a 3 vegades en un any. I ahir, per a rizar lo rizo, me va tocar visitar unes obretes que ham de fer a un Poblet situat a uns 10 km de Plan que es com una pedania de Plan que se diu Serveto, a 1250 m d’altitut. Allò es com una microrepública dins d’una república bananera, ja casi toca la frontera francesa i al poble només hi ha unes 10 cases habitables. Lo censo del poble dona unes estadístiques demoledores: durant tot l’any només hi viu lo Sinyó Alvaro (uns 70 i pico anys) que es pastor de vaques. A l’istiu venen uns cusins i nebots que te i s’ajunten unes 8 persones.
I acollonant vore al sinyor Alvaro. Era com lo vellet aquell de l’anunci. Sense teléfono ni llum, per a accedir una pista de terra trialera que vaig patir en lo 4x4…Li vaig dir: pos aquí se deu quedar incomunicat tots los hiverns, no? I me va soltar: “Pse, total fa uns 20 anys que no baixo a Plan…”
Allí era fácil imaginarse com vivíen a principis del segle XX, perque este home ancara astava vivint al 1930…