Pareguts raonables

Bé, seguim en la secció menos mítica del blog......
Este senyor/a se diu Jordi Xavier Vàzquez, avui fa lo sant, i té certa similitud en algun de natros.......
En qui??????????????
Va..... comentaris!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Anàlisi/prediccions dels play-offs de la NBA by Josele

Benvinguts a la NBA!!!

Tots sabeu del meu interès per esta competició i de les locures que faig a vegades per a seguir-la. La cosa ve de llarg, von recordeu del programa “Cerca de las estrellas” que feia Ramón Trecet los divendres per la 2?, devia tindre sobre els 10 anys i tot allò me va fascinar... era l’època de Jordan, Magic, Bird i sobretot los meus estimats Detroit Pistons. Sense cap dubte son lo meu equip favorit, però també he sigut sempre dels Lakers, i quan Pau Gasol va arribar allí encara m’hi vaig fer una mica més... Per a mode d’exemple, quan vaig estar a la botiga oficial de l’NBA a Nova York vaig comprar-me una samarreta dels Pistons i una gorra dels Lakers... Tot això ho explico perquè vaig a fer un anàlisi-predicció del que serà la ronda de Play-offs i suposo que a mi també m’influeixen els “colors”...

Cleveland Cavaliers (1) – Chicago Bulls (8)
Es tracta sobre el paper de l’eliminatòria més descompensada, per una banda tenim als Cavs com a millor equip de la temporada regular i per l’altra al pitjor equip (teòric) dels classificats per a Play-offs. Definitivament aquest any Cleveland és el màxim favorit al títol, sense cap dubte han format un gran bloc al voltant del millor jugador de l’actualitat, Lebron “King” James. Grans jugadors com Shaquille O’neal, Mourice Williams, Antawn Jamison o Anderson Varejao l’acompanyaran per, aquesta vegada sí, emportar-se l’anell de campions. A l’altra banda tenim a Derrick Rose i a Joakim Noah com a grans baluarts dels Bulls però lògicament, i encara que penso que Chicago posarà les coses difícils, la balança es decanta clarament per als Cavaliers.
Pronòstic: 4-1

Orlando Magic (2) – Charlotte Bobcats (7)Gran temporada regular dels Magic amb D. Howard (center més dominant de la NBA) com a jugador franquícia i demostrant que la final de l’any passat no va ser un miratge. Per ara l’aposta que van fer a l’estiu passat de canviar Turkoglu per Vince Carter els ha donat bons resultats però ara arriba l’hora de la veritat i ara és quan Carter ha de demostrar que va ser un encert. Ben recolzats per Rashard Lewis, Jameer Nelson i altres secundaris de “luxe” han de portar a aquest equip cap al títol, veurem. Per altra banda tenim als Bobcats, franquícia de la que ara és president Michael Jordan, amb un equip ben compensat i on sobresurten tres noms, l’entrenador, Larry Brown, un crack formant equips rocosos i guanyadors, Gerald Wallace, el primer jugador “All-Star” a la curta història dels de Charlotte i a Stephen Jackson, un gran veterà, anotador, que no li tremola el canell quan fa els tirs decisius i que ha sigut el màxim anotador de la temporada per als Bobcats seguit d’aprop per Wallace. Penso que serà una eliminatòria més dura del que sembla però es decantarà finalment per als Magic.
Pronòstic: 4-2

Atlanta Hawks (3) – Milwaukee Bucks (6)Al meu parer l’eliminatòria més descompensada. Bàsicament per la peça fonamental que’ls falta als Bucks, Andrew Bogut. El pívot titular es va lesionar fa un parell de setmanes i serà baixa tots el Play-offs. Amb homes com Salmons, Jennings o Ridnour no crec que sigue prou per doblegar els Hawks. En canvi, Atlanta, son un equip jove però amb prou experiència que han fet una gran temporada y que poden donar moltes sorpreses aquesta post-temporada. Joe Jonshon, Josh Smih, Al Hortford i Mike Bibby son alguns dels jugadors més destacats d’aquests Hawks que funcionen perfectament com equip i que a més tenen bones solucions des de la banqueta.
Pronòstic: 4-0 ó 4-1.

Boston Celtics (4) – Miami Heat (5)
Eliminatòria, a priori, durísima. La més igualada de l’est sense cap dubte. Per una banda tenim al “big-three” (Garnett, Pierce, Allen) + Rondo contra Wade. Dit així pot semblar un 4 contra 1 en la conseqüent victòria fàcil per als “verds”. Però hi ha matisos que val la pena contemplar. Els Heat han fet un gran final de campanya i Wade ja no està tant sol, homes com Jermaine O’neal o Quentin Richardson s’han posat les piles i poden ser de gran ajuda, estan en una bona dinàmica per intentar, coma mínim, assolir la segona ronda. Els Celtics, per altra banda, han anat de mal a pitjor, però qui sap, potser s’estaven reservant per a n’aquests Play-offs i podrien donar la campanada, els campions de fa dues temporades poden tornar...
Pronòstic: 3-4

Los Ángeles Lakers (1) – Oklahoma City Thunder (8)
Semblaria una eliminatòria fàcil per als Lakers però no ho és. Els Thunder, liderats per un esplèndid Kevin Durant, son l’equip més jove de tota l’NBA amb tot el bo i el dolent que això comporta. Són un equip molt enèrgic però crec que els hi falta algo d’experiència en les grans cites i això ho poden notar. Altres jugadors com James Harden, Jeff Green i sobretot Russell Westbrook intentaran ajudar a “Durantula” en aquesta fita. D’altra banda, els Lakers, liderats com sempre per Kobe i Pau, provaran de superar les crítiques que estan rebent pel seu joc a vegades raquític i massa depenent d’aquest dos jugadors. S’haurà de veure si finalment poden contar amb Andrew Bynum que porta dos mesos lesionat i en quines condicions arriba. Altres jugadors com Lamar Odom, Fisher, Shanon Brown o el gran fitxatge d’enguany, Ron Artest, hauran d’estar enxufats per intentar assolir, de nou, el campionat.
Pronòstic: 4-1

Dallas Mavericks (2) – San Antonio Spurs (7)
Típica elminatòria dura de l’oest amb dues franquícies històriques. Duncan contra Nowitkzi. Parker contra Kidd. Butler/Terry contra Ginobili. Grans jugadors, 7 partits per davant per a veure dos equips molt durs que tots els anys donen guerra, surtiran espurnes. Els Mavs han fet un pas endavant enguany i han fet grans intercanvis de jugadors que els deixa una plantilla molt més competitiva que en les últimes temporades. Per contra els Spurs son un equip que sembla que s’està quedant rovellat, Duncan ja no és el que era, Parker arriba després d’una lesió, molts veteranos, però oco, estem davant d’un equip súper-competitiu tipo “Celtics” que on se troben a gust és a Play-off.
Pronòstic: 4-3

Phoenix Suns (3) – Portland Trail Blazers (6)
“Run and gun” vs “què?”. Pos això, a què juguen els Blazers? No ho sé però funciona. Un entrenador que sembla que tingue les coses molt clares i uns jugadors que executen molt bé i defenen seriosament. La “pega” que tenen és que se la jugaran sense el seu millor home, Brandon Roy, lesionat, com a mínim, fins a final de conferència, no crec que arriben. Bons jugadors, Aldridge, Rudy Fernández, Bayless, André Miller o l’últim fitxatge, el veterà Marcus Camby, intentaràn donar la sorpresa. Els Suns per la seva part tenen molt clar a que juguen, joc ràpid, divertit i a simple vista sense defensa. Però és un error, en els moments claus del partit defenen molt bé. En los seu son los millors, la clau per a parar-los és que no puguen desenvolupar el seu joc preferit, sinó estàs mort. Els únics que els poden parar jugant al “run & gun” crec que serien els Lakers. Dirigits meravellosament per Steve Nash i en Stoudamire com a executor del “pick & roll” son quasi imparables. Altres bons jugadors com Jason Richardson, Gran Hill o Leandro Barbosa completen aquest espectacular i infravalorat equip.
Pronòstic: 4-1

Utah Jazz (4) – Denver Nuggets (5)
Dos dels favorits de la conferència oest s’enfronten a primera ronda en un duel a “cara de perro”. Dos equipassos on sobresurten quatre estrelles: Deron Williams i Carlos Boozer per als Jazz i Carmelo Anthony i Chauncey Billups per als Nuggets. Sembla que els favorits poden ser els Jazz per tenir el factor pista a favor i per la baixa de l’entrenador dels de Denver (George Karl) pel diagnòstic d’un càncer, però el possible baix estat de forma de Boozer i (per al meu gust) la millor banqueta dels Nuggets igualen l’eliminatòria a més no poder. Val la pena estar atents a d’altres jugadors decissius com J.R. Smith, Kenyon Martin i “Bird-man” Andersen per als de Colorado i Okur, Millsap i Korver pels de Salt Lake.
Pronòstic: 4-3

Fins aquí la primera ronda. Per a finals de conferència crec que seran Cleveland-Orlando per l’est i Lakers-Mavs per l’oest, molt lògic pq son els dos millors equips per conferència però és el que me sembla. I la final Cleveland-Lakers en victòria al 7è partit per als californians.
GO LAKERS GOOOO!!!

Contra by Josele

Dominguilla37: Fernando Hierro
Un tipo marrullero, tosino, guarro, malparit, lo tío que fea més rabia del madrid en diferència. Sempre tocant los collons a tothom dins del camp i als àrbits sobretot, sempre queixant-se de tot i fent trampes. Ara lo tenim "col·locat" a la Federació tocant-mos los collons d'una altra manera, intentant convencer a Mejuto i als atres trencilles per afavorir als mandriles... com tú, que cada vegada que guanyo m'has de tocar los collons en un 1x1 canyero... poquéeeeeee??? t'odio moltíiiiissim!!!

L'1x1 dels madridistes

Hola hola!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Aqui comienzaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa..........................
(me apasionas, me diluyes, .....)
l'11111111111111111111111111
xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx
1111111111111111111111111111111111

Esta setmana, i aprifitant que Josele ha guanyat, he decidit fer l’1x1 trallero. Per què encara recordó tremolant la contra que me va fotre l’any passat lo dia que el vaig fer. Estic cagaaaaaaaaaaaaaaaat!!!!!!
Espero no ferir a ningú, i si ho faig, ho sento
He decidit fer l’uXu de madridistes il•lustres que me cauen bé…. Allà va:

Josele49: Luis Enrique
Lo pao més odiós que un se puga tirar a la cara, va fer un canvi espectacular per a pasar a ser un dels nostres. Lluitador, guanyador, incansable, …. Tot això és per a mi lo nostre “lucho”. Vas pasar a de ser lo més odiat per a mi, a ser lo meu màxim ídol. Los que van davant de tu ja comencen a tremolar. T’estimo!!!!!!

Perea39: Hugo Sànchez
Boques, xulapa, prevocador…. Tot això unit a que mos feia un munt de gols mel feien mirar malament… lo que no llevaba que fós un crack. Com lo nostre mexicanet, que encara que se passa los dies incordiant i movent zizanya, no deixa de despertar en mi certa simpatía. Tot i això…. T’odío!!!!!

Tralles37: Juanito
“El espíritu Juanito”….. poro, qui era Juanito………. Un pao que corria i corria com un tito sense cap, sense sentit, com li passa al nostre Kuanitet jugant a tennis en Palomo….. si hi fiquem collons i força, poro no tenim un control de la situación, és com si no fessem res. Aspavil!! T’odío molt!!!!!

Meiro36: Spasic
Que dir d’este tio………. Un paio que tothom lo recorda per un autogol I per res mes. Este no voler molestar a ningú, correcte en tots, però que quan ne fa una, tots lo señalen per això…. No se si val la pena ser així. Més collons i menos bones maneres. Oko que lucho ve ambalat!! T’odío molt, molt!!!!

Felispasio/Varicia35: Michel i Butragueño
Quins altres estos dos!!!!! Per dins de casa seua, España, se movien com peix a l’aigua… pero quan sortien, véase Europa, los fotien dos mandobles, i en la coa entre cames….. a retiro!!!!! Això és lo quels passa als nostres dos “companyets”: molt parlar entre natros i molt de tot, però al final…..caguera!!!!! Us odío molt, molt, molt!!!!!!!!!!!!!!!

LoboliBlanc33: Ivan Campo
Asgrenyat, malfarjat, despreocupat….. va tindre la sort de caure a n’un grup de paos que’l van portar a l’èxit, a guanyar un munt de coses, poro no gràcies a n’ell. Com lo nostre Ivanet, que està entre cracks del tema i no acaba de trobar lo lloc adequat. I si no mos espavilem una mica, no’l trobarem mai. Venga!!!!! T’odio molt, molt, molt, molt!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

JeyJey32: Guti
Pim, pam, pim, pam!!!! Este altiu i provocador madrileño, del que què podem dir un munt de coses…. "La eterna promesa……." "Arrancada de cavall, parada de matxo…." "Comencem molt fort i acabem com podem..." Excuses!!! Lo nostre últim descobriment de la pedrera xaladora, ha mostrat qualitats impresionants, però al final que……… quan no és una cosa n’és una altra però no hem fotut res. Au, provem sort a altres lligues i a retiro. T’odío molt, molt, molt, molt, molt!!!!!!!

Markita29: Figo
Ho sento Markita….. però te l’has guanyat. Lo pao més odiat de tots els temps pels barcelonistes. Un tio del que se poden dir o discutir moltes coses. Jo en discutiré una i prou: ELS TEUS PRINCIPIS: ha quedat demostra que els principis del nostre “Figuet” no són res, no valen per a res! La jornada que mos havies de revolcar a tots perquè el Barça guanya al camp del Madrid……… patapum!!!!!! On t’han portat els teus principis??? Vols dir que no en duies algún del Madrid…… Canviem els principis o mos tocarà picar molta pedra. T’odíoooooooooooooooooooooooooooooo!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Molt!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Bé, això és tot amics

PD: era molt fàcil ficar Guti a Palomo i per això no ho he fet.

Madrid 0 - 2 Barça By Marc

Tot comença com sempre: “vamos a ganar el clásico y la liga”; “no tenemos nada que temer del Barcelona”; “el Real Madrid siempre es favorito”; …
No n’aprendran mai i així continuaran anant-li les coses a l’equip de l’estat contigu, l’espanyol. Mentre no hi hagi autocrítica i si xuleria i prepotència, estem salvats, les errades no es veuran i, per tant, no es podran corregir.
Segons radio Marca, el Barça va fer un dels partits més mediocres de la temporada. Pos menos mal.
Passo a detallar un poquet als protagonistes del clàssic:

-Laporta: genial, com una cabra, confiat, prudent, picador on fa mal. Lo tio, en la seua línia. Només li faltava donar-li una abraçada al palco a Florentí i dir-li: “mira, yo me voy este verano y contento que lo hago. Por lo que a ti respecta…”.
-Florentí: empresari. Inclús vos diré que li deu anar bé que el Madrid pergue. Quan tot ho tingue remogut al màxim, planejarà l’opció contundent de convertir al Madrid en S.A. D. i se farà el propietari únic. Gran home de negocis este Florentí, pèssim pressident. Per natros, que vaiga fent, cap problema!
-Pellegrí: titella. Probe, xiquet, no pot fer massa més que callar i acatar ordres.
-Guardiola: 10.
-Valdés: Estratosfèric! Per a mi, ara mateix, dels millors porters del món, per davant de Casillas (en tots los respectes per a ell, que me cau molt bé, i la seua sinyora, que està boníssima).
-Casillas: me sap mal que haigue de tragar tanta merda i tanta xuleria. Ell està més en la línia del Barça i no en la línia imperialista i de preoptència que ti el club blanc.
-Maxwell: ha demostrat que no mos vam equivocar gens ni mica al fitxar-lo i, més te diré, lo preu, inigualable.
-Piqué: fora de sèrie. Per los 5 milionets que vam pagar per a recuperar-lo (la formació va anar a compte del Manchester) és dels millors fitxatges que s’han fet mai.
-Puyol: desdoblat, invencible, precís, anticipat,… OUT OF SERIAL TOO!!! Quin partidasso! Com van reduir espais per les bandes per a que no entressen en doblaments dels laterals o extrems blancs! Quin tio, QUIN TIO!!!
-Milito: Anti Pipita. Lo va dixar sec, sense tocar bola (domés fa fer un ensallo en un xut que va tenir). Fallo en lo fora de joc que dixa sol a Van der Vaart però ho va compensar als túnels de vestuaris quan va amprendre de males maneres a Valdà.
-La defensa del Madrid, tota en peça: marejada, venuda, desbordada. Ni los davanters ni el mig del camp van ajudar.
-Keite: sacrificat, pulmó! Múscul i algo de qualitat també ti! És desesperant lo portento de múscul que demostra. No té fondo!!! Sempre a tope!
-Busi: tot i les parres que sempre té en alguns passes arriscats, està demostrant una qualitat inusitada. Rep per totes bandes, però també s’ho fa venir per a que així sigue. Cada dia me mola més i se pot convertir en algo bo de veres (si no escolta més a sun pare).
-Xavi: LO PUTO AMO. Maestria increïble la que va mostrar al Bernabéu. Va fer jugar al seu equip en lo tempo correcte i que ell decidia en cada acció que protagonitzava. Los dos passes de gol, de crack.
-La mitja del Madrid en peça: molt pesats, sense idees, ni tan sols feien la pressió correctament. No van aportar massa ni defensivament ni ofensivament. Suspesos. De lo milloret del Madrid va ser Guti, tot s’ha de dir. Va jugar en criteri.
-Pedro: de menos a més. Va començar nerviós i molt justet, però quan se va entonar, ho va fer per a marcar un segon gol, que lo toc que se dóna per a col•locar-se la pilota a l’esquerra sense perdre velocitat (que Arbeloa venia cagant llets) és de crack del copó i la definició de 9,5!!!
-Alves: perdudet! La idea de Guardiola era bona, però Alves va anar una mica perdudet, això sí, va fer mal que te cagues al Madrid perquè los confonia. Lo canvi de Guardiola retrassant la seua posició, fent sortir a Maxwell i entrar a Iniesta, de puto crack. Atrevit i valent este Barça.
-Messi: incissiu, fent gala de la categoria que ti, ajudant en defensa sempre que podia, sacrificant-se, lo que calgués! Golasso de crack fintant en lo cos (pobre Albiol, encara s’està conjuntant la cadera). Llàstima de no fer lo Hat-trick. Casillas va estar molt bé en los 2 xuts del nostre estimat Messias.
-Higuaí: nul•lat totalment. Este tio no té lo que s’ha de tenir per a sortir a fer gala dels seus atributs a un partit tan important com este (recordeu el pal contra el Lió i la que no li va passar a Cristià?).
-Cristià Ronald: inútil acabat. Tirant-se pen terra intentant enganyar a l’àrbrit, individualista, quexant-se per tot i superat en tot moment per Piqué i Puyol. L’única que va tenir la va parar Valdés sense problemes.
-Iniesta: va fer lo que va voler. Quina rapidesa de moviments i quina claretat. Cuida’t i torna, que xalem molt en tu (lo rival mai podrà dir això mateix).
-Màrquez: al puesto. Si sinyor, és molt complicat entrar a mitat d’un partit d’estos i més suplint a la defensa (ia mo las cagat en atres ocasions i en lo mateix context, anguany). Bé xiquet, bé!
-Mejuto “Mojamuto” González: CAGAT! No va tenir collons d’expulsar a Xabi Alons i a Rams i, posteriorment, a Gago. I lo penalty nol va pitar per cagat també. Lo Madrid, 29 faltes, lo Barça 13 i acabem en les mateixes targetes. Penós, és a dir, en forma de penis.

En fi, això és tot!
VISCA LO BARÇA I VISCA LOS XALADORS!!!

Minimiscel.lània by JJ

Minimiscel·lània curiosa (no divertida, pero sí curiosa)

Ahir vaig astar a un molt bell paratge del pirineu.
Igual algú sen recorda d’un Poblet del pirineu aragonés que se diu Plan que fa 25 anys se va fer molt famós perque van organitzar una caravana de mujeres per a aparellar a los homens del poble (i acabar de passo en la endogamia). Va surtir a informe semanal i a totes les teles (vaiga, per aquella época igual igual eren només la 1 i la 2)
Pos resulta que de dones no se si ne van anar moltes, pero a este puñetero poble ja hai nat com a 3 vegades en un any. I ahir, per a rizar lo rizo, me va tocar visitar unes obretes que ham de fer a un Poblet situat a uns 10 km de Plan que es com una pedania de Plan que se diu Serveto, a 1250 m d’altitut. Allò es com una microrepública dins d’una república bananera, ja casi toca la frontera francesa i al poble només hi ha unes 10 cases habitables. Lo censo del poble dona unes estadístiques demoledores: durant tot l’any només hi viu lo Sinyó Alvaro (uns 70 i pico anys) que es pastor de vaques. A l’istiu venen uns cusins i nebots que te i s’ajunten unes 8 persones.
I acollonant vore al sinyor Alvaro. Era com lo vellet aquell de l’anunci. Sense teléfono ni llum, per a accedir una pista de terra trialera que vaig patir en lo 4x4…Li vaig dir: pos aquí se deu quedar incomunicat tots los hiverns, no? I me va soltar: “Pse, total fa uns 20 anys que no baixo a Plan…”
Allí era fácil imaginarse com vivíen a principis del segle XX, perque este home ancara astava vivint al 1930…

Porra Madrid - Barça

Un pésol per al guanyador.
Escrivim als comentaris.

La contra by Meiro

Domingo: Pa en vi i sucre
Qual Marcelino pan i vino, lo nostre etern subcampeó mos ha fet una puntuació més penosa que una tele de plasma sense tdt. Així q crec q no hi havia res més adient que encolomar-te (en castellà, en-palomo-arte (del bo)), com a les èpoques de penúria de la postguerra civil, este dolcet i fàcil de fer manjar típic d’antanyo. Porò no vos dixesseu anganyar, pos diuen los q lo minjaven (i n’hi ha q encara ho fan) q tot lo q tenia de senzill de cuinar i barato, ho tenia tb de bo. Aveam si la setmana q ve, lo vi al q sucaràs lo pa en sucre esdevé un Fill del Temps o un Llàgrimes de Tardor…